Tecnologia

A continuació, les meves reflexions al respecte.

Aprenentatge i docència¶

Tot i que el grup de suport a usuaris ja farà la seva aportació a aquesta línia estratègica, faig uns breus comentaris a dos aspectes concrets en que el nostre grup hi participa més activament: creació d’aplicatius i bases de dades pels usuaris, i suport en disseny web i formats multimèdia.

Seguint el pla estratègic vigent s’han dut a terme nombroses accions per fomentar l’ús de les biblioteques a la comunitat universitària. Aquestes iniciatives han versat sobre tot en la formació d’usuaris i elaboració de materials de difusió.
• Cal continuar amb aquestes accions i amb la línia d’incloure’ls en format multimèdia: vídeos, doodle i iniciatives amb el mòbil. Forma part també de la línia estratègica que toca més al nostre grup de tecnologia (línia 3.3.1. Avançar en l’adaptació a dispositius mòbils, la web i les eines de consulta dels usuaris)
• Cal insistir en accions que donin visibilitat a les biblioteques. Si bé el nostre personal està cada cop més format en temes jurídics, temàtics, tècnics, la nostra percepció com a “professional proper que sap molt més del que em pensava” no s’ha aconseguit. (línies 1.1.2 i 1.1.3 del pla actual)

Espais i equipaments¶

Durant aquest darrer pla estratègic s’ha treballat en la millora de l’equipament informàtic. Tot i que podem dir que hem acomplert els objectius, cal continuar insistint en aplicar millores, especialment en l'àmbit de la connectivitat on continuem suspenent.

Respecte al punt 3.4. 3.4. Avançar en un nou model d’espais bibliotecaris, encara que sigui un tema que no és propi de tecnologia, voldria apuntar breument que penso que caldria insistir que quan es dissenyi aquest nou model d’espai bibliotecari es pensi en els equipaments tecnològics com a elements que també han de ser flexibles i sostenibles (repensar el que comprem tenint en compte que ho haurem de mantenir).

Formulo una pregunta que ens hauríem de fer: han de ser les biblioteques les que comprin certs equipaments? Si finalment aconseguíssim formar part d’un conjunt més ampli de serveis (la biblioteca posa l’espai, els fons digitals i físics i les persones) els equipaments amb major obsolescència podrien ser finançats per altres actors participants. Aquesta és una reflexió que deixo anar:

Cal insistir en la millora d’espais i equipaments però amb una visió més cooperativa i estratègica (planificar l’obsolescència i les possibilitats reals de recanvi)

Eines de gestió de biblioteques i eines informàtiques¶

El pla estratègic 2015-18 s’ha acomplert totalment pel que fa a la implementació de l’eina de descoberta i de gestió interna de les biblioteques. Pel proper pla cal que continuem incloent aquesta línia de treball, ja que és sabut per tots que hi ha molta feina a fer. En aquest sentit:
• Estar al dia i implementar si podem tecnologies externes o desenvolupaments propis que permetin integrar i consultar diferents eines.
• Millora de les eines de dipòsit de dades de recerca. Cal estalviar temps als investigadors, fer la feina més fàcil. La suma d’aquest punt i l’anterior ha de passar per una capa superior d’accès a diferents aplicatius (portals de recerca). Els aspectes tècnics seran molt importants, així com el treball a nivell institucional i consorciat.
• Explorar enriquiment de dades i suggeriments de cerca. Actualment el tema no el tenim resolt pels aplicatius que tenim. El descobriment de cerques relacionades amb una cerca que hem fet, així com recomanacions fruit d'intel·ligència artificial son una realitat a Amazon, Netflix, Spotify... Els usuaris cada cop demanen més experiències similars. Hi estan acostumats.
• Millorar les eines que actualment tenim. Hem de continuar treballant per integrar millor els aplicatius que funcionen juntament amb Encore, els dipòsits, el web... Tot el que fem hauria de ser gairebé invisible a l’usuari: si no se n’adonen d’on son o com hi han arribat, és que ho hem fet bé.

Tal i com he comentat al punt d’aprenentatge i docència, respecte a la línia estratègica 3.3.1 (Avançar en l’adaptació a dispositius mòbils, la web i les eines de consulta dels usuaris) s’ha fet una gran feina amb l’actualització del web i també l’adaptabilitat al mòbil. Cal continuar treballant al respecte, tot i que poder ja podria deixar de ser una línia estratègica per poder passar a ser la normalitat en el disseny de productes i serveis.

Recursos humans i gestió¶

Els plans de formació i reciclatge han de continuar forman part del pla estratègic. Durant el vigent pla estratègic s’ha assolit un bon nivell de formació del personal en àmbits que no son purament bibliotecaris, especialment pel que fa a com treballen i que necessiten els investigadors, expertessa en la cerca documental, recursos temàtics i també en drets d’autor i altres aspectes legals relacionats amb la producció documental i multimèdia.

Ara bé, la formació en tecnologia continua sent una pedra a la sabata al nostre àmbit i tal vegada caldria modificar la concepció que tenim de les nostres possibilitats com a tecnòlegs i assumir la cooperació com a millor eina d’èxit. La incorporació de professionals no bibliotecaris a l’staff comença a ser una pràctica habitual.

Reflexions finals:¶

No comento en aquest apartat els objectius relacionats amb les línies estratègiques 2. Recerca (dipòsits, bases de dades, recol·lecció, dades de recerca), 3.5. Biblioteca digital (gestió de llibres electrònics, digitalització, plans de preservació) i 4. Comunicació i Promoció (web, xarxes socials, etc.). En totes tres línies hi hem participat activament i continuarem participant en major o menor mesura, però diguem que interpreto que des de tecnologia som “facilitadors” de l’assoliment dels objectius, no propietaris dels mateixos.

De la meva part afegeixo temes d’àmbit tècnic:

- Accés en línia a la biblioteca digital i als seus recursos i serveis remotament, de tal manera que es permiti filtrar per colectius i per recursos específics
- Implmentar Omeka i estudiar noves aplicaciones de codi lliure
- SSO a totes les aplicacions Wikis, DDD...
- Totes les webs amb HTTPS.
- Detectar les URL que fan referencia a http a les pàgines i aplicacions de biblioteques
- Totes les Webs del Servei de Biblioteoteques accessibles per dispositius mòbils
- Totes les Webs del Servei de Biblioteoteques amb Catala, Castella i angles

1.1 Falta treballar en una definició compatida de continguts sobre les competències digitals (information literacy)

2.1 i 2.2 Falta crear una estructura sostenible i un model de servei en la gestió de dades

3.3 Incorporar nous programaris.
Falta fer presentació gràfica de la disponibilitat del espais i adaptació al mòbil
Falta aplicar model de test d’usabilitat

GEmma:
Hi una sèrie de tendències generals sobre les que graviten els plans estratègics que he consultat:

1. El tema de la responsabilitat social i compromís social de la universitat: no cal ser només excel·lents sinó ser-ho per millorar la societat.
2. Fomentar inclusió, diversitat i internacionalitat.
3. Fomentar el concepte de comunitat i campus (living campus) i que perduri en el temps (community for life, alumni).
4. Col·laborar amb altres universitats i entitats de l’àmbit territorial i amb el sector privat. Aquest estaria bastant relacionat amb la primera tendència esmentada.
5. Fomentar les polítiques d’accés obert amb implicació cada vegada més gran dels bibliotecaris en els equips d’investigació.
6. Creació de repositoris digitals que permetin la difusió de la recerca en accés obert, però també col·leccions de documents digitalitzats amb finalitats de preservació.
7. Dissenyar espais i serveis bibliotecaris proporcionant entorns favorables a la investigació i aprenentatge. Aquí s’inclouria tot el tema dels “líving labs”.

D’aquestes grans tendències potser la que queda més reflectida en el nostre darrer Pla estratègic seria el suport a la producció científica i a l’accés obert (Recerca 2.1., 2.2., 2.3.). Està clar que cal seguir treballant en aquesta direcció. La Universitat de Delft parla d’una mena d’assessors i en el cas de la Universitat de Duke es parla fins i tot d’una mena de tutors (bibliotecaris) que orientin estudiants i investigadors en temes d’accés obert i relacionats amb la recerca.
La resta d’eixos i objectius del nostre darrer pla estratègic tampoc són aliens als que apareixen en els Plans estratègics descrits a la primera part. Està clar que en tots cal seguir treballant, aprofundint i avançant, especialment en:
• Establir un nou model dels espais bibliotecaris per aconseguir que les biblioteques esdevinguin “intellectual hubs”.
• Exploració de noves formes de finançament i fonts d’obtenció de recursos. Per implementar l’objectiu anterior per exemple cal obtenir més recursos econòmics.
• Hem de continuar millorant les eines que actualment tenim: eina de descoberta recentment implementada. I sobretot continuar treballant en la millor integració de tots els aplicatius.

Irina:

1. Col·laborar amb altres universitats i entitats de l’àmbit territorial i amb el sector privat.
2. Fomentar i donar encara més visibilitat a l’accés obert.
3. Re-dissenyar els espais de les biblioteques proporcionant múltiples entorns que donin cabuda a totes les necessitats que puguin tenir els usuaris. Espais per poder parlar i treballar en grup, espais de silenci per poder concentrar-se, makerspaces per aprendre “fent coses ”.  Pla estratègic 2015-20118: 1.1 donar suport als alumnes de la UAB en tot el seu cicle d’aprenentatge.
4. Facilitar l’accés i la consulta al bibliotecari especialista  Pla estratègic 2015-20118: Crear la figura del bibliotecari personal per tal de donar suport individual als doctorands.

Relacionats amb aquesta tendència trobem en el pla estratègic 2015-2018 els següents punts.
• Recerca

2.1. Donar suport al PDI i als grups i centres d’investigació en tot el cicle de la recerca.
2.2. Recollir la producció científica de la UAB.
2.2.5 Participar en un estudi sobre la gestió i la preservació de les dades primàries generades pels grups i centres de recerca en el marc dels ajuts rebuts d’Horitzó 2020 i altres.
2.2.6. Treballar conjuntament amb l’Àrea de Gestió de la Recerca per definir la traçabilitat dels projectes.
2.3. Posar en marxa i desplegar el Servei Virtual de Propietat Intel·lectual i Accés Obert.

Tots aquests punts estan relacionats amb el que es desprèn de l’estudi del web de la ETH Library, que posa molt èmfasi en la formació als investigadors, en oferir un repositori per emmagatzemar publicacions i dades de recerca. Per tant, caldria seguir treballant en aquesta línia estratègica.

• Comunicació i promoció

4.3.2. Mantenir actiu i actualitzat el mapa d’aliances internes i externes claus

Com hem vist a la universitat de Dresden, les aliances exteriors són importants i necessàries per aprofitar-nos de sinergies i estalviar recursos

3. ESPAIS I RECURSOS
3.1.Implementar un nou entorn informàtic per als usuaris de les biblioteques universitàries de Catalunya
Sierra + eina de descoberta + Rda
NO - Sistema únic

3.2. Actualitzar i renovar l'equipament informàtic
Obtenir finançament + comprar i instal·lar equips

3.3 Incorporar nous programaris, aplicacions i eines informàtiques
adaptació a mòbils + interoperabiblitat (seguir) + pla preservació digital

3.4 - Avançar en un nou model d'espais bibliotecaris (seguir)
redefinir espais + alliberar + espai pilot (servei PADIR-h)