Tecnologia

Afegeixo aquí la meva contribució. Disculpeu si hi ha alguna errada ortogràfica o de traducció. Ho he revisat, però sempre se'm cola alguna.

Propostes de línies estratègiques/objectius per al nostra pla en funció de les lectures analitzades¶

Els Espais (equipament sí, però flexibilitat encara més)¶

La reorganització dels espais és una preocupació/necessitat recurrent al panorama bibliotecari actual. Se’n parla molt especialment en els debats sobre el futur de les biblioteques, però també és un debat a nivell de tota la Universitat, ja que la presencialitat no només ha modificat els espais a les biblioteques, sinó també a les facultats i espais del campus.

Els espais, doncs, han de formar part del nostre pla estratègic. A continuació resumeixo algunes idees interessants sobre els espais:
• La biblioteca es un espai per a les idees: idea Building, development of curiosity, culture of Discovery (extret de “The impact of Libraries as Creative Spaces, Digital Media Research Centre” (Queensland, Australia) 2016 http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0003/339717/SLQ-Creative-Spaces-Low-Res.pdf)
• Els espais no només han d’estar equipats, sino que és imprescindible que siguin flexibles. La flexibilitat l’hem d’entendre des del punt de vista espacial i de mobiliari però també de multiplicitat d’activitats que es puguin dur a terme alhora: persones diferents, fent activitats que requereixen espais i materials diferents i tots alhora. Pep Torn (Jornada Futur de les Biblioteques universitàries. Preguntes, debat i conclusions. https://ddd.uab.cat/record/188197) ens parla de presencialitat i virtualitat alhora, d’estudiants individuals a dintre però que volen que se’ls vegi des de fora (espais oberts) i també d’individus que interactuen de forma real entre ells i virtualment amb d’altres. Això és així tant en l’entorn dels usuaris com en qualsevol entorn de treball col·laboratiu (investigadors, profes) i de treball (staff de les Biblioteques, Consorci, etc.)
• A mesura que treballem per construir una biblioteca del futur, també hem de tornar a imaginar i reforçar les funcions bàsiques de la biblioteca, considerar la millor manera d'utilitzar els espais de la biblioteca i garantir que la nostra nova biblioteca compleixi les necessitats de totes les nostres comunitats. (“Strategic priorities”. MIT Libraries. Pàgina web: https://libraries.mit.edu/about/organization/#strategic-priorities). La Task Force recomana que l'Institut creï un nou grup de planificació per formular recomanacions específiques sobre el redisseny dels espais físics de les Biblioteques del MIT [...] El redisseny el fan incloent persones que no son del SdB del MIT. Com que la majoria de les biblioteques del MIT es troben en edificis que també allotgen altres departaments, laboratoris o centres, és especialment important que la planificació de la renovació de la biblioteca es realitzi en estreta col·laboració amb tots els actors. (Massachusetts Institute of Technology (MIT). Institute-wide Task Force on the Future of Libraries: https://future-of-libraries.mit.edu/, Recomanació 2)

Recursos humans: col·laboració multidisciplinar (captació de talent dels estudiants?)¶

• Incorporar a la plantilla especialistes de fora de l’àmbit de la biblioteconomia: advocats, gent de publicacions, experts en robòtica (Pep Torn: Jornada Futur de les Biblioteques universitàries. Preguntes, debat i conclusions (UAB-CSUC, març 2018) https://ddd.uab.cat/record/188197). En aquesta mateixa Jornada, destacar també l’opinió crítica sobre la col·laboració amb els docents. Encara no s’ha trobat l’encaix. “Fa anys que ho intentem i no ens n’acabem de sortir” (Pep Torn)
• Mateixa idea expressada a l’informe de la Task Force pel Futur de les biblioteques del MIT: (no poso cometes perquè el contingut és traducció meva, no és literal) els problemes d’accés global, conservació a llarg termini, descobriment d’informació i finançament sostenible requereixen solucions interdisciplinàries del món de l’arquitectura, arts, comerç, enginyeria, humanitats, planificació, ciència i ciències socials. La Task Force imagina projectes de recerca que aprofiten l’experiència interna i externa en, per exemple, ciències cognitives, art i disseny de Mitjans de comunicació, informàtica i creació i modelatge en iniciatives empresarials.
La Task Force recomana que les Biblioteques del MIT haurien de col·laborar amb professors interessats d’altres departaments, laboratoris i centres de recerca per encapçalar els debats sobre els grans reptes de les ciències de la informació i la comunicació acadèmica, que ajudin a definir les qüestions centrals en aquest espai per trobar respostes a les necessitats reals dins el món acadèmic a aquestes qüestions.
• Comparant aquesta visió amb els plans estratègics 2015-2018 tant del SdB de la UAB com de, per exemple la UCL (University College London 2015-2018 http://www.ucl.ac.uk/library/about/strategy) podem percebre un lleuger, però important canvi de percepció. Hem passat de la visió de l’staff bibliotecari format en IT per donar resposta als usuaris en les seves necessitats d’assessorament en programaris, etc. “Extend the regular presence of Library staff into “non-desk” Library spaces (e.g. the Learning Laboratory) and spaces outside the Library (e.g. Cloisters)” a una visió més col·laborativa de l’abast del problema i la solució: introduir als experts a la biblioteca, vincular-los, aconseguir el seu suport mitjançant projectes comuns, voluntaris, estudiants que ajuden a altres estudiants, docents que usen les biblioteques de forma integrada a les seves classes. Per mi, aquest enfocament és bàsic perquè ens pot ajudar a trencar l’embut de la visió a l’antic pla estratègic. Hem de ser realistes perquè: 1. Tenim problemes reals de plantilla 2. Tenim problemes reals en la formació tecnològica d’aquesta plantilla.

Difusió de la informació: descoberta i reutilització: Open Access / Digitalització / Eines de descoberta¶

• Visió proactiva de la implicació de les biblioteques: cal continuar promovent l’Open Accés i pressionar les universitats i entorn de centres de recerca en la seva necessitat i urgència, però no ser mes “papistes que el Papa”, en el sentit d’anar contracorrent i fer més complicat el que hauria de ser cada cop més automatitzat (Lluís Anglada: Jornada Futur de les Biblioteques universitàries. Preguntes, debat i conclusions (UAB-CSUC, març 2018) https://ddd.uab.cat/record/188197)
• Enfocament estratègic i múltiple: la democratització de la informació és fonamental, però una cosa és continuar promovent aquesta idea i l’altra ser conscients que les tecnologies es mouen de forma paral·lela. Cal aprofitar les tecnologies que ja estan al mercat i que han demostrat ser útils per a la publicació de dades i continguts i treballar en la forma que les plataformes puguin interactuar entre sí. Això requereix de participar en noves tecnologies de descoberta i també de forma eficaç en les plataformes de publicació juntament amb el món editorial. (Massachusetts Institute of Technology (MIT). Institute-wide Task Force on the Future of Libraries: https://future-of-libraries.mit.edu/, Recomanació 10)
• Respecte les tecnologies de la informació aplicades a les biblioteques la contribució a la digitalització ha de continuar endavant, juntament amb les estratègies de preservació. La digitalització ha de fer-se de forma ordenada i planificada, amb un propòsit concret que va unit a la preservació digital: hem de digitalitzar per posar a l’abast la informació, però també per conservar un patrimoni científic que si no es perdrà per sempre. En no ser digital, a l’era digital ja no compta, és invisible. Dades de recerca anteriors al període digital es poden ometre per aquest factor. Trobo que és un punt de vista important que normalment no s’evidencia, i sempre ens enfoquem en el valor històric de les col·leccions o el seu estat de conservació. Caldria assolir una forma de comunicar aquest objectiu de forma més holística. Agafo aquí un paràgraf del MIT “ La realitat preocupant és que el contingut disponible només en forma física, en el nostre entorn actual de descobriment i accés en línia, es perdrà en bona part de la base de coneixement global que s’ha convertit el web i la comunicació acadèmica. [...] una escletxa tan gran en la difusió de continguts és tan perjudicial per a la investigació actual i futura que recomanem invertir en un programa de digitalització per fer aflorar aquests tresors. [...] En consulta amb la comunitat del MIT i amb biblioteques i consorcis bibliotecaris de tot el món, les biblioteques del MIT haurien de desenvolupar una llista prioritzada de projectes de digitalització basats en les necessitats de la comunitat, la singularitat dels materials, el possible impacte global i altres criteris adequats. S’ha d’atendre urgentment el grau de risc de conservació en els materials físics en risc de deteriorament i pèrdua. [..]”

Competències informacionals / Formació usuaris¶

Si bé el MIT parla en la seva Recomanació 3 de “proporcionar oportunitats educatives per dotar els membres de la comunitat del MIT d’habilitats i hàbits essencials per utilitzar de forma crítica i eficaç la informació”, la CRUE sembla orientar el seu informe sobre competències digitals cap a l’ús de la tecnologia.

És evident que en el nostre pla estratègic hem d’insistir en la formació d’usuaris respecte a competències en tecnologies de la informació, però ull en l’enfocament. Afegeixo en aquest paràgraf una reflexió personal al respecte: crec que hem de tenir un discurs responsable i no caure en paranys de mirar-nos el melic. Realment hem de formar en competències digitals als joves? No serà més aviat al revés? Evitem centrar-nos en la tecnologia en sí perquè la tecnologia és només el mitjà. Nosaltres no hem de formar en l’ús de tecnologies de la informació sinó en les estratègies d’aprofitament i valoració crítica dels recursos de la informació.

Al respecte em quedo amb les afirmacions de la Task Force del MIT “el personal de les facultats i biblioteques han d’incorporar-se de manera col·laborativa als mòduls docents del currículum que s’ocupen de l’accés a la informació en un entorn de xarxa digital. La Task Force imagina oportunitats educatives dirigides per biblioteques que poden incloure instruccions basades en les classes, tallers, cursos i mòduls en línia, etc. En l’entorn d’informació en ràpida evolució i expansió, les biblioteques poden aportar una contribució única proporcionant instruccions sobre temes com ara la privacitat, els drets d’autor, la publicació digital, la publicació d’accés obert i la gestió de les dades” “Els estudiants amb aquest tipus de coneixement crític seran millores solucionadors de problemes i, com a benefici clau d’aquesta recomanació, augmentaran aquestes capacitats en les nostres comunitats”.

Recerca i desenvolupament (aliances externes i formació qualificada del nostre equip)¶

Les lectures analitzades ens mostren com els esforços en nodrir els dipòsits digitals, dipòsits de dades de recerca, índex d’investigadors i docents, etc. no han obtingut els resultats d’èxit ni visibilitat esperats. Així ho comenten en diverses ocasions els ponents a la “Jornada Futur de les Biblioteques universitàries. Preguntes, debat i conclusions” (UAB-CSUC, març 2018), o també a l’informe ACRL 2017 Enviromental Scan http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/EnvironmentalScan2017.pdf

La descoberta continua sent un punt feble en els productes oferts per les biblioteques. Així, mentre que la qualitat de les dades i la fiabilitat de les mateixes és fonamental, també ho és el fet de reconèixer que els esforços per aconseguir aquesta qualitat són massa alts.

Cal incloure a la nostra estratègia de futur dinàmiques de recerca i desenvolupament que ens permetin interactuar amb desenvolupaments que ja estan fets, productes d’altres institucions, empreses i editorials que permeten interactuar entre sí de forma automatitzada, unint dades, avançar en la reutilització.

És dins aquest punt que poder podríem també encabir els espais de co-creació, en el sentit que cal aprofitar les sinergies de la investigació que es fan a la universitat (alumnes, profes i investigadors) i també departaments i SI per millorar les nostres eines d’accés a la informació. Novament, tiro del MIT per il·lustrar aquesta idea: “La nostra futura biblioteca està coronada per la plataforma oberta global que anem a treballar per construir i que servirà a l'audiència mundial de creadors, cercadors i comissaris del coneixement del MIT i permetrà que altres biblioteques i acadèmics construeixin noves eines sobre el treball que hem produït. Amb el millor esperit del MIT, la Task Force espera que la nostra plataforma inspiri "hacks" intel·ligents, creatius i productius en forma d'usos, eines i programes innovadors que ampliïn i amplifiquin el nostre treball.”

Biblioteca i la seva funció democràtica i social (espais de creació? Espais socials?)¶

Finalment, tot i que el nostre grup de treball versa sobre tecnologia, penso que un punt important que forma part de la visió actual de les biblioteques és una tornada a la percepció de les biblioteques com a entorns democràtics, socials, culturals i de trobada.

Aquests valors fonamentals de la Biblioteca (entesa com a institució) s’havien diluït durant les dues dècades precedents a causa de l’esclat de l’era digital. Ara torna a aparèixer de forma recurrent, i no només a la literatura del nostre àmbit, sinó també en el Pla Estratègic de la UAB (La UAB del futur: visió per al 2030 http://www.uab.cat/web/coneix-la-uab-cei/pla-estrategic-2018-2030-1345737643828.html)

La biblioteca és percebuda com a proveïdora d’informació de qualitat, però també com a punt “neutral” en el desenvolupament de les competències informacionals, tecnològiques i també creatives. És per aquest motiu que el binomi “Makerspace”-Biblioteca és cada vegada més sòlid.

Aquesta visió sobre la nostra funció que apareix de forma natural en l’imaginari dels nostres usuaris i partners ha de ser aprofitada al pla estratègic en forma d’accions de promoció suggerents (pla de marketing, transmissió subtil de la idea, etc.)

- Biblioteca col·laborant més estretament amb els grups de recerca i investigadors mitjançant canals oficials i basat en una carta de serveis
- Aumentar el personal tècnic amb l'ambit informàtic
- Dotar de formació especifica adecuada als nous entorns TIC i multidisciplinar per tal de oferir un bon servei a la resta de la comunitat UAB
- Documentació centralitzada de procesos interns de biblioteques

Definició i participació en espais d’aprenentatge actiu

Incorporar la usabilitat en la “visió”

Gemma Estrugas:

A part del tema d’avançar en el nou model i millora dels espais penso que caldria incorporar algun objectiu en relació a la tendència de col·laboració amb altres institucions de l’àmbit territorial proper (local i províncial).
Un tema endèmic de la UAB també és la poca comunicació entre el PAS de biblioteques amb el personal docent i acadèmic. Caldria teixir més aliances i col·laboracions. De manera que tinguin més en compte la nostra col·laboració en temes d’organització de la docència i suport a la recerca.

Irina:

Pel proper pla estratègic s’haurien de continuar buscant aliances i enfortint les que ja tenim, no només amb altres universitats sinó amb instituts i centres de recerca o investigació propers com fa la universitat de Dresden amb el DRESDEN concept.
Pel que fa a docència i recerca, s’hauria de seguir insistint en la creació dels binomis “docents i biblioteques” i “equips d’investigació i biblioteques”, que la col·laboració de les biblioteques en àmbits de docència i de recerca no es veiessin com a una estranya sinó normal i necessària.
En relació a Suport als Usuaris, tant la universitat de Dresden com altres universitats estatunidenques tenen implementat un servei de cita prèvia per poder reservar hora amb un bibliotecari. Aquest podria ser un nou servei on es treballaria conjuntament Suport als Usuaris i Tecnologia.
Com tots ja sabem, les biblioteques any rere any estan perdent volum de préstecs i de consulta dels seus fons en paper. La biblioteca ja no és un “contenidor de llibres” i ha de modernitzar els seus espais i adaptar-se a la nova realitat oferint espais versàtils i que s’adaptin a les necessitats reals dels seus usuaris. Un exemple el trobem a la Universitat de Dresden, que ofereixen des de sales de treball i makerspaces a sales per relaxar-se i meditar.

En el proper pla estratègic caldria seguir treballant en la segona línia, la de Recerca:
- Oferint formació als PDI
- Oferint un espai per a emmagatzemar dades de recerca
- Continuar fomentant l’Open Access

Pel que fa a Comunicació i Promoció no només cal mantenir-a sinó que s’haurien de fomentar noves aliances externes amb centres d’investigació i empreses properes físicament a la Universitat.

Javier:

Actuacions propostes:
- Bibliotecaris col·laborant més estretament amb els grups de recerca i investigadors
- Horaris d’obertura de les biblioteques adaptats a les necessitats dels usuaris
- Aprendre més habilitats digitals per crear productes relacionats amb la informació amb valor afegit
- Potenciar els espais de coworking
- Bibliotecaris treballant conjuntament amb Grups de Recerca, de vegades no coneixen tot el que els podem oferir per facilitar-los i difondre la seva feina
- Dissenyar i establir Estratègies de preservació dels continguts digitals
- Fer Ciència oberta, dades obertes
- Crear repositoris institucionals i/o temàtics
- Dades massives i gestió de dades de recerca
- Implementar Tecnologies de bases de dades
- Integració: Eines de descoberta
- Desenvolupar aplicacions per mòbils per poder accedir a les col·leccions digitals
- Professionals polivalents: formació i habilitats en gestió, informació, xarxes, software, informàtica, anàlisi de dades, idiomes...
- Decisions conjuntament amb els usuaris, potenciant accions de comunicació
- Creació de canals de contacte amb les biblioteques àgils, amb transparència i facilitat per els diferents usuaris
- Transformat la biblioteca i fer que sigui com la casa de l’estudiant, un laboratori d’idees amb totes les facilitats i recolzament

Fins ara les biblioteques eren un servei que gestionava la informació, publicacions (llibres, revistes....), gestió documental, etc.. i es tenen que adaptar al nou entorn digital per facilitar la difusió i publicació del resultats en un món obert, aconseguint que els investigadors tinguin la informació actualitzada pels seus projectes de recerca, difonent els resultats acadèmics, dades de recerca, i que l’usuari trobi un nou entorn mixte de laboratori, coworking, biblioteca, sales d’estudis, tecnologia, comunicacions i professionals però tal de desenvolupar les seves idees i projectes.
Per tant les Biblioteques tenen que tindre professionals polivalents amb capacitat de fer diferents activitats, amb ús intensiu de les TIC i amb la qualitat amb els serveis oferts. Millorant els serveis constantment es podrà innovar i crear valor i confiança a les diferents demandes. En aquest nou entorn es imprescindible la col·laboració entre professionals, diferents serveis, equips, tant externs com interns

Núria:

• Integrar de forma progressiva les competències informàtiques i informacionales (CI2). Crear una formació en tecnologies de recerca (IT Research)
• Potenciar la biblioteca com un agent dinamitzador de la innovació docent
• Elaborar i promoure mandat dades de recerca en obert
• Interoperabilitat – potenciar la implementació de serveis i continguts interuniversitaris
• Revisió integral de la Memòria del SdB i les dades estadístiques que s’extreuen.
• Formació en competències tecnològiques, community manager (fem difusió de nosaltres, no dels continguts que tenim...)
• Fer visible el retorn a la universitat que implica tenir unes biblioteques de qualitat i els serveis que s’ofereixen (campanya de difusió, informe, indicadors...).
• Repositori de materials docents? Materials docents en obert? Seguir digitalitzant, capitalitzant el contingut de la universitat. Obrir línies de treball
• Crear espais i estimular processos de cocreació de coneixement
• Buscar una línia pressupostària per finançar APC, tenir dades de les APC que es paguen i a quins editors, etc.
• Integritat/confiança de les biblioteques universitàries